| la coscollada - bloc amic | |
|---|---|
|
| s'acaba l'any 2007, l'última cosa pendent |
|
|
| escrit per: Àlex Silvosa | |
| Dimecres, 19 de desembre de 2007 | |
Tot va començar (o acabar, segons com es miri) l'11 de gener, dia en que vaig prendre dos decisions molt importants, una deixar la feina de Bell-lloc (que tants disgustos m'havia donat a finals d'any) i l'altra donar per finalitzada la meva relació de 7 anys amb la Montse. Desprès d'aquesta decisió, van venir uns mesos molts durs per tal de redreçar tot plegat, ja que per una banda em restava sortir dignament de Bell-lloc (sort de me cosina), pair totes les tensions i traumes derivats (que en van ser molts), començar a buscar feina (buscant alguna il·lusió dintre meu) i el més important, veure que tenia que fer amb la meva p#$% vida (que s'havia trencat a bocins completament). Bàsicament em vaig tenir que reinventar de cero en tots els sentits: 1. Deixant enrera Parets i la meva etapa amb la Montse (això ha costat molt de temps i moltes penes). 2. Canviant la meva manera de pensar, obrint-me de mires, apostant per mi, sent més egoista... 3. Decidint on anava a viure, pensant on i de que volia treballar i amb qui compartiria pis. 4. Marcant-me uns objectius, unes fites, en definitiva un rumb. 5. SENSE DUBTAR, sent fort, sent valent, arriscar-me! 6. Sentir-me bé amb mi mateix i amb el meu cos, cuidar-me! 7. Assumir poc a poc tot el que havia passat, el perquè havia passat i extreure les conclusions pertinents que em farien créixer com a persona i no tornar a caure en aquests paranys de la vida. 8. En definitiva, veure a on m'havia equivocat i corregir-ho! El millor de tot és que totes aquestes coses les he fet, les he interioritzat i per tant he canviat en tots el sentits. De l'Àlex d'anys anteriors només en queden les coses bones, que han estat reforçades, i tot el que no m'agradava de mi ho he aconseguit corregir i treure fora! En definitiva, que ara visc a Barcelona (m'encanta), a un piset amb en Maxi (mi niñooo!), tinc una feina que m'agrada (al costat de casa) i faig tot el que em ve de gust quan em ve de gust: sortir de festa (amb qualsevol qui tingui ganes de passar-s'ho bé), de concert (amb l'Eva i en Ricard lògicament), quedar amb les persones que estimo (que en són molts), conèixer gent nova (encara molts més), descobrir llocs nous (espero enrecordar-me de tots), noves maneres de veure el món (biodiversitat), viatjar (el que pugui), divertir-me (per "supuest") i sobretot somriure a la vida! Tot i això, hi ha hagut dos capítols importants aquest 2007 que s'han d'esmentar, un és la salut i l'altre, com no, la Montse. Comencem per la salut, jo estava molt ben acostumat a no tenir mai res i a trobar-me sempre més o menys bé, només els típics mals (migranyes, mal d'esquena de tant en tant, encostipats...). Aquest any he tingut de tot i una cosa darrera l'altra, sense descans, primer una intervenció que tenia que haver arribat molt abans (mea culpa), uns problemes d'esquena brutals (que per sort sembla que ara estan controlats gràcies a un quiropràctic i nadar 4-5 dies a la setmana d'esquena) i el tema de la boca, que esperem que en el 2008 s'acabi solucionant (dos raspats ossis, febrades, malestar, angoixa, antibiòtics, desgast...). També m'han passat coses bones, he perdut 18 kg, ja no tinc migranyes, he canviat els meus hàbits alimentaris i sobretot faig molt esport, fets que han permès que em trobi molt actiu i molt agust amb mi mateix. Capítol apart és el de la Montse, tampoc hi entraré massa a fons ja que han passat tantes coses en aquest darrer any, tant complicades d'entendre i que ens han fet tant mal, que casi millor passar directament al final "més o menys" feliç de la història: l'última cosa pendent. Després de molt d'inisistir, vaig aconseguir quedar amb ella per acabar de parlar les coses que restaven pendents des de l'estiu, i per sort vam aconseguir donar-li una altra forma a tot plegat i acabar amb un bon regust de boca. Ja arribats a aquest punt, els camins de les nostres vides sembla que es separen indefinidament, tot i els esforços per intentar normalitzar la nostra situació i redibuixar la nostra relació (per part meva més no puc fer). Tot i això, és una persona que ha sigut molt important en la meva vida i per tant em costarà molt no saber d'ella i no tenir-la al costat. 
Al final tot es va acabar amb una abraçada molt emotiva i plorant tots dos com imbècils (un dels moments més durs de la meva vida). benvingut 2008, benvinguda vida nova! |
| < Anterior | Següent > |
|---|