PRESENTACIÓ
S’estudia en el present projecte de final de carrera la implantació d’un Sistema de Gestió Ambiental UNE-EN-ISO 14001, per encàrrec de l’Associació per a la Integració Social del Deficient Viver de Bell-lloc, situada a la comarca del Vallès Oriental, més concretament a la població de Cardedeu. El projecte es realitza com a fruit d’un conveni de pràctiques d’empreses, durant l’estiu del 2004, entre Viver de Bell-lloc i l’estudiant de l’Universitat de Girona, Àlex Silvosa Taboada, en el marc del Projecte de Final de Carrera de Ciències Ambientals.
La principal motivació alhora d’emprendre aquest projecte és la de tenir un primer contacte amb el món laboral, en el camp del medi ambient, i obtenir una primera experiència en un marc molt més tècnic com són els sistemes de gestió en empreses, tant pel que fa a la seva implantació i funcionament com a les seves problemàtiques associades.
El medi ambient, des del món empresarial, és vist com un oportunitat de millorar la competivitat en front d’altres empreses. Per tant, en aquesta direcció, s’entén que una adequada gestió ambiental, no és només un deure i una obligació de cada persona amb les futures generacions, sinó que també és una font d’ingressos, tant per la creació de nous productes, serveis i mercats, com per l’optimització dels recursos utilitzats per aquesta finalitat.
Els seus ambits d’actuació són:
Entre els seus clients destaquen els Ajuntaments de Barcelona, Cànoves i Samalús, Canovelles, Cardedeu, Granollers, La Roca del Vallès, Les Franqueses del Vallès, Parets del Vallès... o d’altres empreses públiques com Aigües Ter Llobregat o el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs. En el sector privat han treballat amb empreses del ram de la construcció com Excover, Prycsa, Serxarsa... i a més, realitzen obres de jardineria i subministren planta a diferents entitats i empreses.
La implantació del sistema de gestió ambiental UNE-EN-ISO 14001:1996 s’ha realitzat conforme al funcionament, estructura, característiques, forma i estil del sistema de gestió integral prèviament existent. D’aquesta manera, s’han creat els procediments específics de la 14001 (els SG-MA) i s’han revisa’t, adaptat o mantingut els procediments d’altres sistemes de gestió (integral i prevenció de riscos laborals), que són requerits per la 14001 (els SG-IN i SG-PRL).
Per altre banda, en matèria de residus, l’entitat ja té assignat per la Junta de Residus el Codi de Productor de Residus P-48686.1, tot i que pel tipus d’activitat desenvolupada no està obligada a fer la Declaració Anual de Residus Industrials.
Tot i això, per tal d’assolir la certificació del SGA també ha estat necessari obtenir i sol·licitar a l’òrgan competent de l’administració: la Declaració d’Envasos, la Declaració d’Ús i Contaminació de l’Aigua (DUCA; Pou del Viver), el Permís d’Abocament a Estació Depuradora (Llots de les fosses sèptiques de Viver), l’adaptació a la Llicència Ambiental del Magatzem del C\ Llevant (IIAA; Llei 3/98) i la unificació de les activitats de Viver i el Magatzem de Fitosanitaris en una sola Llicència ambiental (encara pendent d’obtenció).
c) Millor comunicació entre departaments. Un sistema de gestió implica polítiques, procediments i instruccions de treball desenvolupades per escrit, i per tant és més senzill conèixer les responsabilitats de cada treballador i a qui s’ha de dirigir en cada cas.
d) Formació ambiental i motivar als treballadors. Implicar i motivar a tots els treballadors per aconseguir uns objectius fixats en el camí d’una millor gestió ambiental; i donar la formació necessària en aquest camp a tot el personal, per un correcte desenvolupament del sistema de gestió.
El primer punt que es tractarà és el fet de que, com el SGA és promogut i implantat des de Direcció i Administració, la comunicació amb la resta d’empleats, en moltes ocasions és unidireccional, de dalt cap a baix. Aquest fet té dues problemàtiques associades, la primera que des de Direcció no es té la mateixa òptica que pot tenir un treballador de la seva feina i lloc de treball, i per tant moltes vegades no es té en compte o no participa el suficient en propostes, objectius, instruccions... que es puguin desenvolupar des del SGA.
En segon lloc, que les actuacions del SGA vinguin des de Direcció i normalment impliquin desenvolupar tasques addicionals o que el treballador estigui més controlat, pot provocar que el SGA sigui vist com un aspecte negatiu i es concebi com una tasca àrdua i pesada, i que moltes vegades no es coneix molt bé perquè s’ha de fer. Aleshores es necessària una millor comunicació en ambdós sentit, per tal de que els treballadors, que són els que han d’executar les instruccions, actuacions, objectius... del SGA, tinguin la possibilitat de participar més activament en el seu desenvolupament. També, per evitar que el SGA es concebi com un element negatiu, cal també un feina contínua d’educació, formació i sensibilització ambiental, que en algunes situacions queda relegada a un segon pla, quan hauria de ser una de les principals premisses alhora d’engegar i desenvolupar un SGA, amb una participació activa dels treballadors.
Per tant l’èxit de la implantació del SGA depèn en gran mesura, del grau de compromís dels treballadors, darrers responsables amb les seves accions i bones pràctiques, del comportament ambiental de l’empresa.
Un altre problema detectat, és l’associat a la disgregació de l’empresa en quatre àrees diferents, que ha comportat un gran esforç i un elevat volum de paper generat, que en normalment no compensa els resultats i beneficis obtinguts. És també una crítica intrínseca a la normativa ISO, que en el marc de la petita empresa s’acaba generant excessiva documentació que ràpidament cau en l’oblit, o que l’esforç de mantenir-la en el dia a dia dista lluny de compensar els possibles beneficis obtinguts. Caldria potser impulsar unes certificacions simplificades per aquelles empreses petites que causen menors impactes al medi.
Però no tot són desavantatges, sinó que gràcies a que el SGA requereix un treball i control periòdic i que fixa la necessitat de noves propostes per millorar contínuament; permet que el comportament ambiental de l’empresa no caigui fàcilment en l’oblit de ser només una política ambiental penjada en un dels plafons de l’empresa.
Per tant un SGA, un cop està implantat i en funcionament, ajuda a tenir una preocupació constant pel medi ambient i el comportament ambiental de l’organització, i com a conseqüència a replantejar-se les situacions i problemes diaris de l’empresa des d’aquest punt de vista.
Un altre aspecte positiu de caire més general, però que no és el cas del present projecte (l’empresa ja disposava de diferents sistemes de gestió), és que l’exercici d’implantar i executar un SGA, ajuda també a que dins de l’empresa s’assoleixi un nou concepte d’ordre i organització; que és beneficiós per tal de millorar la seva eficiència, doncs s’incorpora una nova filosofia de fer les coses.
Tot i això, en segons quins casos es té tendència a fixar-se en petits detalls pels que es té una certa afininitat, obviant d’altres més importants. És a dir, es dediquen esforços a petites tasques, deixant poc temps per d’altres més necessàries i més tedioses. Exemple d’això seria el manteniment periòdic de la normativa, que tot i ser assesorat externament per l’ICT, es necessita revisar i detallar el que aplica de cada legislació en el marc de l’empresa, tasca normalment descuidada.
Cal també esmentar que alhora d’implantar un SGA, durant els primers anys no es veu si es va ben encaminat, ja que els control operacionals tenen una marc de comparació massa curt per ésser significatius. Moltes vegades, possibles instruccions donades, no es veuen reflectides en aquests controls fins anys després.
Finalment comentar que en termes generals per l’AISD Viver de Bell-lloc, la implantació del SGA ISO-14001 ha estat satisfactòria i els resultats obtinguts han sigut molt positius per tal de millorar el comportament ambiental de l’empresa, i sobretot per una gestió i control més adequats dels recursos consumits i residus generats. Potser caldria incidir més en l’àrea de Serveis de Jardineria, i sobretot aprofundir més en els tractaments fitosanitaris; però això ja és previst de realitzar-se durant el 2005.
DOCUMENTS RELACIONATS
El medi ambient, des del món empresarial, és vist com un oportunitat de millorar la competivitat en front d’altres empreses. Per tant, en aquesta direcció, s’entén que una adequada gestió ambiental, no és només un deure i una obligació de cada persona amb les futures generacions, sinó que també és una font d’ingressos, tant per la creació de nous productes, serveis i mercats, com per l’optimització dels recursos utilitzats per aquesta finalitat.
ANTECEDENTS
L’Associació per a la Integració Social del Deficient és una entitat sense ànim de lucre, constituïda l’any 1982, i declarada d’utilitat pública l’any 2000, que té com a objectiu la integració sòcio-laboral de persones amb discapacitat. Veure per més informació la seva web .Els seus ambits d’actuació són:
Gestió integral d’espais verds
La gestió d’espais verds centra bona part de l’activitat i recursos de l’entitat. Entre els serveis que s’ofereixen destaquen: el manteniment de zones verdes, enjardinaments (sembres, plantacions...), instal·lació de sistemes de reg, control integrat de plagues, podes especialitzades, neteja d’espais públics, etc.Entorns forestals i fluvials
Darrerament l’entitat a iniciat feines de recuperació d’entorns forestals i fluvials, consistent principalment en desbrossats forestals i en la recuperació i neteja de lleres fluvials mitjançant esbrossades selectives.Viverisme
Actualment el Viver està situat a La finca La Pineda, al barri de El Rieral de Cardedeu, amb una superfície aproximada d’una hectàrea, sobre la que s’emplacen tres hivernacles i quatre umbracles pel cultiu exclusiu d’unes trenta varietats d’heura (Hedera sp.). L’heura és una planta autòctona i de gran rusticitat, que es consumeix principalment en la jardineria pública, ja sigui com element entapissant de superfícies (horitzontal o talussos) o com a planta enfiladissa. El procés productiu passa per totes les fases, des de la producció de planta mare fins a la venda a les empreses i professionals, passant per l’esqueixat, l’arrelament, la plantació, l’engreix...Entre els seus clients destaquen els Ajuntaments de Barcelona, Cànoves i Samalús, Canovelles, Cardedeu, Granollers, La Roca del Vallès, Les Franqueses del Vallès, Parets del Vallès... o d’altres empreses públiques com Aigües Ter Llobregat o el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs. En el sector privat han treballat amb empreses del ram de la construcció com Excover, Prycsa, Serxarsa... i a més, realitzen obres de jardineria i subministren planta a diferents entitats i empreses.
CONDICIONANTS
L’AISD Viver de Bell-lloc disposa d’un sistema de gestió integral, certificat per APPLUS+ com a conforme amb les normes UNE-EN-ISO 9001:2000 (Qualitat) i UNE 81900 (Prevenció de riscos laborals). Al juliol de 2004 la UNE 81900 va quedar anul·lada i s’està en fase d’adequació i certificació a la normativa OSHAS 18001:99.La implantació del sistema de gestió ambiental UNE-EN-ISO 14001:1996 s’ha realitzat conforme al funcionament, estructura, característiques, forma i estil del sistema de gestió integral prèviament existent. D’aquesta manera, s’han creat els procediments específics de la 14001 (els SG-MA) i s’han revisa’t, adaptat o mantingut els procediments d’altres sistemes de gestió (integral i prevenció de riscos laborals), que són requerits per la 14001 (els SG-IN i SG-PRL).
Per altre banda, en matèria de residus, l’entitat ja té assignat per la Junta de Residus el Codi de Productor de Residus P-48686.1, tot i que pel tipus d’activitat desenvolupada no està obligada a fer la Declaració Anual de Residus Industrials.
Tot i això, per tal d’assolir la certificació del SGA també ha estat necessari obtenir i sol·licitar a l’òrgan competent de l’administració: la Declaració d’Envasos, la Declaració d’Ús i Contaminació de l’Aigua (DUCA; Pou del Viver), el Permís d’Abocament a Estació Depuradora (Llots de les fosses sèptiques de Viver), l’adaptació a la Llicència Ambiental del Magatzem del C\ Llevant (IIAA; Llei 3/98) i la unificació de les activitats de Viver i el Magatzem de Fitosanitaris en una sola Llicència ambiental (encara pendent d’obtenció).
OBJECTIUS
a) Estalviar costos a mig curt plaç. La implantació del sistema de gestió ambiental (a partir d’ara SGA) suposa una revisió de tots els processos productius, i valorar i realitzar, si fos necessari, els corresponents canvis que aportin:- Millorar el control i optimització del consum de matèries primeres i energia.
- Optimitzar els costos derivats de la gestió i/o tractament de residus i emissions.
- Revisar els processos de distribució de productes, des de l’emmagatzemament i l’embalatge, fins al transport; amb l’objectiu de realitzar els canvis necessaris que, a més de reduir l’impacte ambiental, disminueixin les pèrdues per aquest procés.
- Disminuir els riscs d’accidents ambientals i/o fuites accidentals i per tant estalvi en els seus costos derivats (indemnitzacions, treballs de neteja i descontaminació...).
c) Millor comunicació entre departaments. Un sistema de gestió implica polítiques, procediments i instruccions de treball desenvolupades per escrit, i per tant és més senzill conèixer les responsabilitats de cada treballador i a qui s’ha de dirigir en cada cas.
d) Formació ambiental i motivar als treballadors. Implicar i motivar a tots els treballadors per aconseguir uns objectius fixats en el camí d’una millor gestió ambiental; i donar la formació necessària en aquest camp a tot el personal, per un correcte desenvolupament del sistema de gestió.
JUSTIFICACIÓ
Tot i ser voluntària, la implantació d’un sistema de gestió ambiental comença a considerar-se necessària per diverses raons que a continuació es resumeixen en la següent figura.- Pressió social. Existeix un creixent rebuig social cap a les empreses que degraden el medi i conseqüentment produeix publicitat negativa i pèrdua d’imatge. També hi ha un augment del interès públic, per aquelles activitats i/o productes amb algun distintiu ambiental.
- Pressió legislativa. Degut al gran creixement de la normativa ambiental, es dificulta cada cop més estar al dia en matèria de legislació. Un SGA representa per l’empresa l’adopció d’una política activa en front a la normativa ambiental existent i futures normatives que puguin afectar a l’empresa. Estar en conformitat amb les regulacions legals en matèria de medi ambient, tant a efectes formals (com llicències, autoritzacions, controls reglamentaris...), com en els aspectes materials (nivells d’emissió, prescripcions tècniques...) són l’objectiu principal. I la verificació del sistema de gestió, a més de reduir el risc d’incompliment de la legislació (s’evitaran sancions, multes i demandes judicials), afavoreix molt les possibilitats de les empreses per la concessió o renovació de permisos i/o llicències, exempció de determinats controls reglamentaris, així com la possibilitat de rebre ajudes públiques per portar a terme actuacions mediambientals.
- Pressió del mercat. Hi ha una demanda cada vegada més gran de les empreses o de l’administració cap als seus proveïdors, d’una garantia d’un bon nivell de gestió ambiental. Així com en determinats sectors, el fet de disposar d’una certificació ISO-14001 es actualment una exigència per continuar mantenint alguns clients.
- Altres motivacions.
- Possibilitat real de reduir el malbaratament de recursos i el volum de residus i/o emissions generades.
- Avantatges en la negociació i préstecs bancaris en millors condicions o reduccions en les primes d’assegurances per riscos ambientals.
- Augment de les possibilitats de rebre ajudes públiques i subvencions per realitzar actuacions mediambientals.
- Possibilitat real de buscar sinergies positives en el camp del medi ambient.
VALORACIÓ PERSONAL
Al llarg d’aquest apartat es resumeixen les principals impressions, resultats, crítiques i dificultats sorgides al llarg de la implantació del Sistema de Gestió Ambiental UNE-EN-ISO 14001. S’obvien comentaris al respecte de les múltiples avantatges d’un SGA, ja que s’han explicat extensament en apartats anteriors de la memòria. El que es mirarà més detalladament, són possibles problemes o carències detectades, que en alguns casos poden tenir l’explicació, en errors propis de la inexperiència en el camp dels sistemes de gestió, i d’altres a la pròpia estructura i funcionament de l’empresa.El primer punt que es tractarà és el fet de que, com el SGA és promogut i implantat des de Direcció i Administració, la comunicació amb la resta d’empleats, en moltes ocasions és unidireccional, de dalt cap a baix. Aquest fet té dues problemàtiques associades, la primera que des de Direcció no es té la mateixa òptica que pot tenir un treballador de la seva feina i lloc de treball, i per tant moltes vegades no es té en compte o no participa el suficient en propostes, objectius, instruccions... que es puguin desenvolupar des del SGA.
En segon lloc, que les actuacions del SGA vinguin des de Direcció i normalment impliquin desenvolupar tasques addicionals o que el treballador estigui més controlat, pot provocar que el SGA sigui vist com un aspecte negatiu i es concebi com una tasca àrdua i pesada, i que moltes vegades no es coneix molt bé perquè s’ha de fer. Aleshores es necessària una millor comunicació en ambdós sentit, per tal de que els treballadors, que són els que han d’executar les instruccions, actuacions, objectius... del SGA, tinguin la possibilitat de participar més activament en el seu desenvolupament. També, per evitar que el SGA es concebi com un element negatiu, cal també un feina contínua d’educació, formació i sensibilització ambiental, que en algunes situacions queda relegada a un segon pla, quan hauria de ser una de les principals premisses alhora d’engegar i desenvolupar un SGA, amb una participació activa dels treballadors.
Per tant l’èxit de la implantació del SGA depèn en gran mesura, del grau de compromís dels treballadors, darrers responsables amb les seves accions i bones pràctiques, del comportament ambiental de l’empresa.
Un altre problema detectat, és l’associat a la disgregació de l’empresa en quatre àrees diferents, que ha comportat un gran esforç i un elevat volum de paper generat, que en normalment no compensa els resultats i beneficis obtinguts. És també una crítica intrínseca a la normativa ISO, que en el marc de la petita empresa s’acaba generant excessiva documentació que ràpidament cau en l’oblit, o que l’esforç de mantenir-la en el dia a dia dista lluny de compensar els possibles beneficis obtinguts. Caldria potser impulsar unes certificacions simplificades per aquelles empreses petites que causen menors impactes al medi.
Però no tot són desavantatges, sinó que gràcies a que el SGA requereix un treball i control periòdic i que fixa la necessitat de noves propostes per millorar contínuament; permet que el comportament ambiental de l’empresa no caigui fàcilment en l’oblit de ser només una política ambiental penjada en un dels plafons de l’empresa.
Per tant un SGA, un cop està implantat i en funcionament, ajuda a tenir una preocupació constant pel medi ambient i el comportament ambiental de l’organització, i com a conseqüència a replantejar-se les situacions i problemes diaris de l’empresa des d’aquest punt de vista.
Un altre aspecte positiu de caire més general, però que no és el cas del present projecte (l’empresa ja disposava de diferents sistemes de gestió), és que l’exercici d’implantar i executar un SGA, ajuda també a que dins de l’empresa s’assoleixi un nou concepte d’ordre i organització; que és beneficiós per tal de millorar la seva eficiència, doncs s’incorpora una nova filosofia de fer les coses.
Tot i això, en segons quins casos es té tendència a fixar-se en petits detalls pels que es té una certa afininitat, obviant d’altres més importants. És a dir, es dediquen esforços a petites tasques, deixant poc temps per d’altres més necessàries i més tedioses. Exemple d’això seria el manteniment periòdic de la normativa, que tot i ser assesorat externament per l’ICT, es necessita revisar i detallar el que aplica de cada legislació en el marc de l’empresa, tasca normalment descuidada.
Cal també esmentar que alhora d’implantar un SGA, durant els primers anys no es veu si es va ben encaminat, ja que els control operacionals tenen una marc de comparació massa curt per ésser significatius. Moltes vegades, possibles instruccions donades, no es veuen reflectides en aquests controls fins anys després.
Finalment comentar que en termes generals per l’AISD Viver de Bell-lloc, la implantació del SGA ISO-14001 ha estat satisfactòria i els resultats obtinguts han sigut molt positius per tal de millorar el comportament ambiental de l’empresa, i sobretot per una gestió i control més adequats dels recursos consumits i residus generats. Potser caldria incidir més en l’àrea de Serveis de Jardineria, i sobretot aprofundir més en els tractaments fitosanitaris; però això ja és previst de realitzar-se durant el 2005.
DOCUMENTS RELACIONATS
- Presentació del projecte (pdf)
- Memòria del projecte (pdf)
- Póster del projecte (pdf)